viernes, 23 de mayo de 2008
Tenim una missió: salvar el món.
Títol inspirat en la sèrie Herois de la NBC emessa a Catalunya per TV3
Durant els últims 100 anys, la societat en general ha estat la causant dels canvis ambientals que patim, i en patirem de molt més greus si no hi posem remei urgentment.
Les empreses han satisfet les necessitats d’una economia de consum, sovint sense tenir en compte els perjudicis que causen a la salut de les persones ni la destrucció del medi.
Tot això està canviant. La nostra societat ara demanarà a les empreses una responsabilitat social i mediambiental. No es podran produir bens de consum a costa de perjudicar l’entorn o explotar els recursos naturals.
La inèrcia destructiva no es fàcil de parar i per això es necessari que emprenedors de tot el món decideixin crear empreses del sector mediambiental que reparin els desastres que ja s’han ocasionat. Es crearà riquesa i llocs de treball gràcies a reparar el nostre entorn i no pas destruint-lo com fins ara.
Com diu en Lluis Otero, "si no existís el canvi climàtic, caldria inventar-lo", perquè el potencial tecnològic i econòmic que suposaran les innovacions que estem a punt de veure seran tota una revolució en la manera de fer i de pensar actuals.
També cal que les empreses que ho van fer malament en el passat assumeixin la seva responsabilitat i inverteixin en capgirar la situació. Només així asseguraran la seva supervivència.
No val deslocalitzar les empreses que contaminen a països més permissius. El que cal és fer-les tancar o reconvertir, amb lleis que no siguin fàcils d’esquivar per les grans corporacions. La societat ha de premiar, amb la compra de productes i serveis, les empreses responsables.
D’altra banda, les administracions públiques han de començar a donar exemple amb la compra de productes i serveis més sostenibles. Els criteris econòmics de les licitacions no estan veritablement ben calculats, ja que per calcular-los correctament caldria disposar d’una anàlisi del cicle de vida de cada producte o servei per determinar quin dels que competeixen és el que menor impacte ambiental tindrà comptant: origen matèria primera, transports, tractaments, durabilitat, reciclabilitat, i un llarg etc. Un exemple podria ser el mobiliari urbà: el més car seria el que no resisteix tan bé el pas del temps i cal substituir abans. Per això ja s’ha format un organisme internacional, ICLEI, que assessora els governs en aquesta matèria. És, per tant, qüestió de voluntat.
Per començar a fer passos en aquesta direcció cal que els departaments de mediambient d’administracions i d’empreses siguin transversals. Només així tindrà capacitat per influir en totes les preses de decisions que comporta l’activitat humana.
Els certificats ambientals i les eco-etiquetes son un mitjà per diferenciar bones pràctiques, però no ho són tot. Hi ha empreses molt “brutes” que disposen d’alguns d’aquests certificats i eco-etiquetes i n’hi ha moltes d’altres que fan les coses molt millor i no en disposen per falta de recursos. Aquí cal que les administracions siguin més exigents a l’hora d’atorgar-les i facilitin a les pimes l’accés a aquestes certificacions, posant a la seva disposició tècnics que els facin la consultoria necessària per implantar els protocols d’actuació i millora.
Les administracions també han de potenciar fiscalment els productes o serveis necessaris per aconseguir els objectius. No te cap lògica que un compostador fet reciclant residus plàstics i que, a més, serveix per reciclar la brossa orgànica tributi un 16% d’IVA. Enlloc de premiar, el que s’està fent es penalitzar el consumidor i també els municipis que volen invertir per complir amb les seves agendes 21 locals.
Afortunadament, cada cop més ajuntaments estant compensant aquesta injustícia en la mesura de les seves possibilitats, aprovant ordenances que bonifiquen sobre taxes als ciutadans que decideixen passar a l’acció i gestionar-se ells mateixos la brossa orgànica i no haver de fer ús d’un sistema de recollida, transport i tractament.
Totes les inversions que fem les empreses per millorar la sostenibilitat de la nostra activitat serà precisament això, una inversió que suposarà grans beneficis també econòmics i no pas una despesa extra com s’ha vist fins ara.
En un futur proper, una de les eines competitives en un mercat global serà la capacitat dels emprenedors de crear o reconvertir negocis que donin solucions eficients en els camps de:
Aigua: eficiència en el consum i reaprofitament post-consum
Energia: eficiència en el consum i fonts renovables actuals i futures
Residus: conversió dels residus en nous productes. Hem d’aconseguir no llençar res i aprofitar-ho tot.
Protecció del medi natural: educació ambiental, restauració d’espais degradats, etc.
El futur és a les nostres mans i tenim la responsabilitat d’emprendre nous projectes ja!
lunes, 19 de mayo de 2008
Diseño e Innovación
¿Qué opinión teneis al respecto?
[...]Obviamente la innovación tiene mucho que ver con la invención, que es la acción de encontrar, descubrir alguna cosa nueva, no conocida anteriormente. Pero una invención puede no ser una innovación; para que lo sea necesita tener éxito en el mercado. En este sentido la innovación, en ocasiones, trata de reinventar el futuro, pero, más generalmente, la innovación trata de responder a los cambios que se producen en las vidas de las personas mediante la modificación y adaptación de productos y servicios y de las tecnologías que los producen, comercializan y distribuyen. Aquí es cuando el diseño se convierte en instrumento
martes, 13 de mayo de 2008
Curiosidad
lunes, 12 de mayo de 2008
La Eco Creatividad, mi Herramienta
Yo por mi parte, he estado siempre rodeada de naturaleza y de sentido práctico. Nací hace 27 años en Luxemburgo en una familia de granjeros preocupados por el medio ambiente. Me licencié en eco diseño en Londres, una carrera perfecta para mi: proyectos creativos y útiles, que ofrecen soluciones realmente necesarias. El eco diseño es para mi la manera de hacer las cosas correctamente. Hacerlas ecológicas, sin renunciar a la estética o lo funcional. El diseño sostenible es simplemente como deberían ser las cosas; es puro sentido común.
Antes de llegar a Barcelona, realicé prácticas en Holanda, Luxemburgo y Tanzania. Hablo luxemburgués, castellano (aunque me pongo un poco nerviosa escribiendo en publico, perdonarme los errores!), inglés, alemán y francés, algo de swahili y estoy aprendiendo catalán. Llegué a Barcelona en 2004 para colaborar con Mariscal y Curro Claret, y me enamoré de y en esta ciudad.
Desde 2005 trabajo como eco diseñadora freelance. Diseño productos, servicios y conceptos sostenibles. El R3project es mi proyecto de un piso en el barri Gòtic que estaba en ruinas y que ha sido mi ecoflat-lab para demostrar cómo se pueden aplicar los principios de sostenibilidad medioambiental en todo lo que nos rodea: de una manera funcional, asequible y estéticamente agradable. Lo explico en mi blog. Otro blog para el cual escribo es el de TreeHugger.com, referencia mundial de eco tendencias. Con la diseñadora Mette Bak Andersen estoy trabajando en un libro sobre materiales en el diseño que se llama Materialise Me, handmade for mass production.
Actualmente soy presidenta de o2Spain, la rama española de la red global de eco diseño o2.org, y, desde este mes soy la organizadora de las charlas creativas que se llaman Pecha Kucha.
En los últimos años he tenido las afortunadas oportunidades de colaborar con clientes como Infonomía (actualmente escribo la columna ‘eco-innovación' en su revista IF), Leopoldo, Grup XXI, las escuelas Elisava y el Istituto Europeo di Design (donde doy clases de eco diseño), Discovery, el FAD, Springwise y Compostadores.
Me encanta poder trabajar con diferentes personas en un ambiente multidisciplinar, donde la eco-innovación aporte beneficios para ‘people, planet and profit’. Espero poder compartir con vosotros mis conocimientos y observaciones para que untos podamos crear de una mejor manera.